Reflexió

El paper de l'educador/a social en la societat de la informació

Després d’haver analitzat els textos recomanats des de l’assignatura i d’haver llegit les aportacions dels companys de classe, tots estem d’acord en que les noves tecnologies tenen una enorme importància en la societat d’avui en dia.

Actualment vivim en la societat de la informació, que es caracteritza per una globalització de la informació, on les TIC faciliten l’accés a qualsevol tipus de coneixement, independentment del moment i del lloc on ens trobem. Però aquest coneixement també troba barreres, la nova era digital no és accessible per a tots. El creixent progrés de les noves tecnologies està donant lloc a noves formes d’exclusió social: l’exclusió digital. Aquesta exclusió ve provocada per l’anomenada escletxa digital, la qual està marginant cada vegada més als analfabets digitals. Després d’haver reflexionat sobre el tema, crec que aquest analfabetisme digital contempla tres nivells que cal superar:

En primer lloc, hem de superar les, pròpiament dites, barreres digitals; que impedeixen l’accés a les noves tecnologies a molta gent exclosa socialment per diferents motius. Aquest punt pot semblar obvi, però és el més bàsic i és per on hem de començar si volem apropar les TIC a tothom.

En segon lloc, hem de lluitar contra les mancances educatives que no permeten utilitzar les TIC a un sector de la població, ja que no tenen els coneixements suficients per a saber-les utilitzar degudament, i per tant, per a beneficiar-se’n. Per a que qualsevol ciutadà pugui aprendre i participar en la seva societat necessita les TIC, però també el saber utilitzar-les. Tal com deia Castells i han recalcat força alumnes al fòrum: “sense l’educació, la tecnologia no serveix per res”.

I per acabar, crec que l’últim nivell que cal superar és el fet d’utilitzar les noves tecnologies amb criteri. Les TIC ens ajuden a fer la vida més fàcil i tenen molts avantatges, però, també trobem contres, com l’aïllament o la pèrdua progressiva de contacte físic per a les nostres relacions socials o d’oci. Per tant, crec que les noves formes d’intervenció a nivell social també han d’anar encarades a la utilització de les noves TIC tenint en compte uns valors, dels quals sigui essencial la transmissió de coneixement per a formar persones crítiques i amb esperit de transformació.
D’aquesta manera, espero aconseguir que tots puguem accedir a les TIC i beneficiar-nos-en dels seus avantatges, coneixent a què ens enfrontem.

Tenint en compte això, crec que un bon paper d’un/a educador/a social és en primer lloc, conèixer i dominar les TIC, tenint present que juguen un paper molt important en la societat actual, ja que poden ser una eina per a la socialització, l’aprenentatge i la participació. Els professionals ens hem de formar en aquest àmbit, ja que hem de conèixer la societat a la qual ens enfrontem i adaptar-nos-hi de forma positiva, activa i crítica. Aquest coneixement ens pot facilitar la realització de tasques educatives, i en conseqüència, facilitar-nos l’eliminació de barreres socials.

Un cop formats els professionals, crec que els reptes que se’ns presenten són bàsicament superar els tres nivells d’analfabetisme digital que abans he explicat: hem d’apropar les TIC a tots els col·lectius. Amb això, no em refereixo únicament a proporcionar aquestes noves tecnologies, sinó a transmetre els coneixements necessaris per a poder-les utilitzar, aplicar-les en la justa mesura i amb criteri.

Textos:

Sancho, J. M. (2006) Formar lectores y autores en un mundo digital. Cuadernos de Pedagogía, 363, pp.52-57. 

Planella, J. (2005) La pedagogia social a la societat de la informació. Editorial UOC.

Entrevista a Manel Castells (Gener 2008) a El País.

Travieso, J. L.; Planella, J. (2008) La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica. UOC Papers [artícle en línia]. N.º 6. UOC.