Reflexió

El paper de l'educador/a social en la societat de la informació

Després d’haver analitzat els textos recomanats des de l’assignatura i d’haver llegit les aportacions dels companys de classe, tots estem d’acord en que les noves tecnologies tenen una enorme importància en la societat d’avui en dia.

Actualment vivim en la societat de la informació, que es caracteritza per una globalització de la informació, on les TIC faciliten l’accés a qualsevol tipus de coneixement, independentment del moment i del lloc on ens trobem. Però aquest coneixement també troba barreres, la nova era digital no és accessible per a tots. El creixent progrés de les noves tecnologies està donant lloc a noves formes d’exclusió social: l’exclusió digital. Aquesta exclusió ve provocada per l’anomenada escletxa digital, la qual està marginant cada vegada més als analfabets digitals. Després d’haver reflexionat sobre el tema, crec que aquest analfabetisme digital contempla tres nivells que cal superar:

En primer lloc, hem de superar les, pròpiament dites, barreres digitals; que impedeixen l’accés a les noves tecnologies a molta gent exclosa socialment per diferents motius. Aquest punt pot semblar obvi, però és el més bàsic i és per on hem de començar si volem apropar les TIC a tothom.

En segon lloc, hem de lluitar contra les mancances educatives que no permeten utilitzar les TIC a un sector de la població, ja que no tenen els coneixements suficients per a saber-les utilitzar degudament, i per tant, per a beneficiar-se’n. Per a que qualsevol ciutadà pugui aprendre i participar en la seva societat necessita les TIC, però també el saber utilitzar-les. Tal com deia Castells i han recalcat força alumnes al fòrum: “sense l’educació, la tecnologia no serveix per res”.

I per acabar, crec que l’últim nivell que cal superar és el fet d’utilitzar les noves tecnologies amb criteri. Les TIC ens ajuden a fer la vida més fàcil i tenen molts avantatges, però, també trobem contres, com l’aïllament o la pèrdua progressiva de contacte físic per a les nostres relacions socials o d’oci. Per tant, crec que les noves formes d’intervenció a nivell social també han d’anar encarades a la utilització de les noves TIC tenint en compte uns valors, dels quals sigui essencial la transmissió de coneixement per a formar persones crítiques i amb esperit de transformació.
D’aquesta manera, espero aconseguir que tots puguem accedir a les TIC i beneficiar-nos-en dels seus avantatges, coneixent a què ens enfrontem.

Tenint en compte això, crec que un bon paper d’un/a educador/a social és en primer lloc, conèixer i dominar les TIC, tenint present que juguen un paper molt important en la societat actual, ja que poden ser una eina per a la socialització, l’aprenentatge i la participació. Els professionals ens hem de formar en aquest àmbit, ja que hem de conèixer la societat a la qual ens enfrontem i adaptar-nos-hi de forma positiva, activa i crítica. Aquest coneixement ens pot facilitar la realització de tasques educatives, i en conseqüència, facilitar-nos l’eliminació de barreres socials.

Un cop formats els professionals, crec que els reptes que se’ns presenten són bàsicament superar els tres nivells d’analfabetisme digital que abans he explicat: hem d’apropar les TIC a tots els col·lectius. Amb això, no em refereixo únicament a proporcionar aquestes noves tecnologies, sinó a transmetre els coneixements necessaris per a poder-les utilitzar, aplicar-les en la justa mesura i amb criteri.

Textos:

Sancho, J. M. (2006) Formar lectores y autores en un mundo digital. Cuadernos de Pedagogía, 363, pp.52-57. 

Planella, J. (2005) La pedagogia social a la societat de la informació. Editorial UOC.

Entrevista a Manel Castells (Gener 2008) a El País.

Travieso, J. L.; Planella, J. (2008) La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica. UOC Papers [artícle en línia]. N.º 6. UOC.

Escalfament global

Quan ho sentim, ja serà massa tard.

Us deixo un vídeo que crec que val la pena sobre aquest tema:

Tecnoautobiografia

Per comencar... les tecnologies i jo.

Actualment vivim en la societat de la informació en la qual casi tot ens és possible i de forma immediata.  Per aquest motiu i pel propi curs de l’evolució, actualment la tecnologia envolta gran part de la nostra vida; i tot i que encara no ens ha permès trobar la “vacuna” per tots els mals de la nostra societat, ens ha ajudat a superar molts obstacles.  

Tot i que sempre he estat conscient d’aquest fet, fins conèixer exactament els tipus de tecnologies que existeixen i fins on arriben, no he entès la importància d’aquestes. 

Fent un repàs a la meva vida, des de que vaig néixer fins ara he estat influenciada  per les tecnologies. Tant les artefectuals (que són les més reconeixibles) com les altres que potser més indirectament m’han acompanyat en el meu creixement.

Per començar, vaig néixer en un hospital envoltada de tot el material necessari per protegir-me. Al començar a fer coses per mi mateixa i a relacionar-me amb altres nens i nenes ja vaig començar a jugar i a familiaritzar-me amb un tipus de  tecnologies més simples. Però ja des de ben petita mostrava més preferència pels jocs simbòlics, imaginatius i de construcció que  per les típiques màquines o videojocs. Al créixer una mica més i acostar-me a l’adolescència vaig començar a utilitzar l’ordinador i a introduir-me a les xarxes socials existents a Internet. Crec que en aquesta època són molt importants les relacions amb els nostres iguals, i programes de comunicació amb altres persones em van ajudar a establir més vincles afectius. També en aquesta època van començar a prendre importància a la meva vida altres tipus de tecnologies, com les simbòliques, ja que vaig començar a desenvolupar-me com a persona individual i a relacionar-me seguint uns acords socials. També crec que va ser en aquesta etapa que vaig començar a ser conscient de totes les formes d’organització a les quals pertanyia, ja que és una època en la que necessites sentir-te part d’un grup. Ja més tard he començat a utilitzar la tecnologia d’una altra manera. Crec que la tecnologia actualment és molt important i ens ajuda a viure. Tenim molta informació al nostre abast de forma contínua i immediata, ens permet el contacte amb qualsevol part del món,ens dóna autonomia, etc. però també crec que un mal ús ens perjudica molt. Crec que ens condueix cap a un tipus de vida en que el jo,  l’aquí i l’ara és més important que l’esforç i l’experiència de seguir un procés. Com en la imatge de la Mafalda, penso que moltes vegades és important tenir la oportunitat de descobrir el món que ens envolta en primera persona. 

En conclusió, i analitzant totes les experiències que he viscut amb la tecnologia, no sóc negativa, crec que ens ha aportat molt, sense deixar de valorar les coses realment importants, tot i que potser aquest fet també comença a estar en perill d’extinció.

Alguna cosa sobre mi...

Benvinguts a aquest nou blog!

Em dic Ona, i he creat aquest blog perquè actualment estic cursant l'assignatura Noves Tecnologies aplicades a l'Educació Social, en la que espero aprendre i entendre una mica com funciona tot això del món virtual.

Actualment tinc 20 anys i estic fent 3r d'Educació Social, i espero que sigui l'últim any de carrera. Aquests últims dos anys ha estat una etapa de la meva vida de la qual n'estic molt contenta per tot el que he viscut dins i fora de la facultat, però ja tinc maaasses ganes d'acabar la carrera i començar ja a fer el meu propi camí pràctic en el món de l'Educació Social.

A la classe de l'altre dia vaig descobrir que era una nadiu digital. Tot i que jo em considero una persona bastant inepte (i fins i tot una mica contrària) al món de la tecnologia i la informàtica, comparant-me amb persones més grans, estic d'acord que es nota un canvi generacional molt important en aquest àmbit. De manera no intencional, la meva vida està envoltada de tecnologia, i ha estat així des de que vaig néixer.

Així doncs, i tenint en compte aquest context, les meves expectatives respecte aquesta assignatura van força encarades a aprendre com funciona tot aquest món i conèixer com me'n puc aprofitar en la meva vida diària i professional.